Després d'assistir a la conferència del Professor Jaume Martínez Bonafe “De què parlem quan parlem de llibres de text?” i de llegir dues entrades del professor de l'assignatura Noves Tecnologies, Jordi Adell, El futuro de los libros de texto i Carta a los editores de libros de texto he aprés i he conegut millor tot allò que envolta els llibres de text, la seua utilització, les coses positives (que en són ben poques) i les negatives. Però sobretot, m'ha cridat l'atenció tot allò relacionat amb els llibres de text ja que ens hem educat amb ells i fins que no t'informes o t'informen del tema no saps ben bé tot allò que l'envolta i sobretot quins són els aspectes positius i negatius de la seua utilització.
Tal com va dir Jaume Martínez Bonafe, els llibres de text són un recurs més per a l'ensenyament, una eina més.
Les editorials formen un mestre tal com volen; és a dir, el formen mitjançant el llibre ja que a més de tindre tot el treball fet i no poder controlar res, està organitzat d'una certa manera i el mestre seguirà aquesta organització marcada per l'editorial. La distribució de les unitats i/o continguts potser no és sempre la més correcta, ja que alguna vegada a la majoria de nosaltres algun mestre ens ha canviat l'ordre de les unitats o l'ordre dels continguts perquè no era el més correcte i tot allò ens ha causat una mena de desordre i embolic. Qui no ha sentit mai... Ara anem al pàgina 30, ara tornem a la 26, o Després d'acabar el tema 3 començarem el tema 5 perquè té més relació amb aquest. El que vull dir en això és que hi ha docents que sempre han seguit el llibre i s'han limitat a allò marcat per les editorials tant d'ordre com de forma de donar les classes: llegir i fer els exercicis. I després de llegir les dues entrades al blog i d'assistir a la conferència pense...Quin tipus de professor és aquell que es limita a donar només allò marcat pel llibre, aquell que no proposa cap activitat que no està en el llibre? Doncs aquell mestre que tal com he dit anteriorment, és el que volen les editorials, aquell que té marcat que ha de donar cada dia i quines activitats ha de fer i també les solucions. En definitiva aquell que ho vol tot fet i, sobretot, aquell que sense un llibre de text al seu abast no sabria què fer, no sabria com estructurar les classes, quins exercicis fer... perquè si realment fóra capaç de fer-ho, supose que deixaria d'utilitzar el llibre de text. O almenys no l'utilitzaria sempre sinó com a un recurs més.
Un altre inconvenient dels llibres de text és el preu. S'ha convertit en un gran negoci, en el negoci de les editorials. Actualment, hi ha un gran pressupost de l'Estat dedicat a la compra de llibres de text. Molts docents estan en contra de la utilització dels llibres de text i les editorials han proposat els llibres de text digitals. Però en compte d'oferir avantatges, segueix sent el mateix, però com a novetat s'utilitzen ordinadors. I tot això tenint en compte que el negoci de les editorials continua, ja que els pares ho compraran per tal que els seus fills puguen accedir aquests materials.
Pel que fa a la meua opinió, considere que aquesta no és la solució. Si eliminem els llibres de text de tota la vida i fomentem els llibres de text digitals, avancem? Doncs pense que no. L'alumnat utilitzarà els ordinadors, però només per llegir i després fer els exercicis, és a dir, ens quedem igual, és com seguir utilitzant els llibres de sempre. Per això hi ha molts docents que han optat per introduir les TIC en l'educació ja que ofereixen una gran quantitat de recursos i estan a l'abast de tothom. A més, molts comparteixen experiències i activitats de manera que qualsevol docent puga utilitzar-les i tot això es converteix en una gran quantitat de recursos a l'abast de qualsevol docent (ací deixe un dels molts exemples que podem trobar per Internet) Potser no totes les activitats tenen la mateixa qualitat però l'important és compartir-les i aportar idees. Per exemple, cal destacar el projecte Espurn@ que és una plataforma col·laborativa de treball en xarxa, adreçada bàsicament al professorat i a l’alumnat de les aules d’acollida, agrupaments de diversificació curricular (aules obertes, flexibles, projectes, etc.), però també als de l’aula ordinària.
No obstant això, sembla difícil que tant pares com alguns docents, els quals han treballat sempre i només amb el llibre de text, accepten no treballar amb aquest, ja que tots hem sigut educats amb aquests i això fa que resulte difícil d'acceptar-ho. Però hem d'estar disposats a qualsevol canvi. I la utilització i introducció de les noves tecnologies a l'educació i “l'abandonament” dels llibres de text per a ensenyar és el canvi que s'ha de fer.
